Ja som al paradís! El clima es tropical però no sufocant, la illa és petita, però no massa, els preus són cars, però hi ha ofertes, i la gent és molt agradable! Què és pot demanar més? Ah! Si moais, quantitats ingents de moais!
Vam arribar aquí i a l'aeroport vam pillar un hotel, més barat que al continent! Hem llogat cotxes i hem visitat tota la illa. Des del volcà Rano Kau on hi ha el poblat del home ocell, Orongo, fins al flipant volcà Rano Raraku on hi ha més de 300 moais en diferents posicions. Un espectacle fantàstic!
Hem estat a diferents ahu, que són els pedestals on es posaven els moais. Ahu Tongariki, el més gran, amb 15 moias, ahu akivi, l'únic amb els moais mirant el mar, ahu ....
Ens hem banyat a la platja d'Anakena, a l'ombra dels seus moais. Hem vist les postes de sol, des dels moais de Tahai.
Hem patit la pluja tropical.... Ah! i pels que els agradi els animals, és el paradís dels cavalls i de les áligues... Mai en la vida n'havien vistes tantes!
Tornem cap a Santiago!
dissabte, 21 de juliol del 2007
divendres, 20 de juliol del 2007
Santiago de Chile.
No hi hem estat gaire a Santiago, de fet només hi anàvem a buscar l'avió per pasqua. La ciutat és molt moderna, i plena de comerços. Comerços que estan en les rebaixes d'hivern...
Ens em promés que si tornant de Rapa Nui ens queden peles, farem algunes compres... Som uns consumistes!
Vam anar fins a la Plaza de Armas, n'hi ha una en cada població gran. Era dia feriado (o sigui de festa!) Ja que es van equivocar de posar el dia de festa en el calendari, i per això era festa! No van pensar en canviar els calendaris! Una mica surrealista!
Ens em promés que si tornant de Rapa Nui ens queden peles, farem algunes compres... Som uns consumistes!
Vam anar fins a la Plaza de Armas, n'hi ha una en cada població gran. Era dia feriado (o sigui de festa!) Ja que es van equivocar de posar el dia de festa en el calendari, i per això era festa! No van pensar en canviar els calendaris! Una mica surrealista!
dilluns, 16 de juliol del 2007
La Serena. Parc Nacional Pingüí de Humdbolt
Ja hem marxat de San Pedro. Però desprès de 15 hores de bus, encara som al desert... O al menys al semidesert! La Serena ja és una gran ciutat, plena de comerços, amb mar, i moltes més comoditats!
Hem visitat un dels telescopis instal·lats aquí, vam veure estrelles i planetes (Júpiter!), però tots de l'hemisferi sud. A Xile si troben els més grans telescopis del món per raons climàtiques (puto desert!), ja us cardarem el rotllo sobre el tema quan tornem!
També hem visitat el parc nacional pingüí de Humdbolt. Estava plé de llops marins! Molt guapos! I també amb les barques ens han acompanyat un grup de dofins! I em vist milions d'ocells, pingüins i una llúdria de mar! Ja us podeu imaginar quantes fotos hem gastat avui!
Per cert! Ens agradaria rebre notícies vostres!
Hem visitat un dels telescopis instal·lats aquí, vam veure estrelles i planetes (Júpiter!), però tots de l'hemisferi sud. A Xile si troben els més grans telescopis del món per raons climàtiques (puto desert!), ja us cardarem el rotllo sobre el tema quan tornem!
També hem visitat el parc nacional pingüí de Humdbolt. Estava plé de llops marins! Molt guapos! I també amb les barques ens han acompanyat un grup de dofins! I em vist milions d'ocells, pingüins i una llúdria de mar! Ja us podeu imaginar quantes fotos hem gastat avui!
Per cert! Ens agradaria rebre notícies vostres!
Licáncabur (5.916 m). Versus San Pedro.
Al tornar a la frontera de Hito Cajón, i ja amb el nostre entranyable Sargento García (un personatge!), ens vam dividir....la Marta va baixar fins a SAn Pedro, i jo vaig restar a Bolívia per fer el Licáncabur, ja que per la banda xilena està tot minat! Coses de l'amistat!
La veritat és que va ser molt dur! Hi havia molta neu! Tots tres ho vam passar bastant malament,... Mentida només el guia xilè i jo! El guia bolivià, que ja ha pujat 402 vegades, ni va suar! Una bèstia d'abuelete! Per cert un paio molt interessant, ja que és el guia de la nasa al Licáncabur, ja que hi ha diuen el llac més alt de la terra i reuneix les mateixes condicions que Mart. I cada any a partir del novembre hi pugen a fer-hi experiments!
La veritat és que va ser molt dur! Hi havia molta neu! Tots tres ho vam passar bastant malament,... Mentida només el guia xilè i jo! El guia bolivià, que ja ha pujat 402 vegades, ni va suar! Una bèstia d'abuelete! Per cert un paio molt interessant, ja que és el guia de la nasa al Licáncabur, ja que hi ha diuen el llac més alt de la terra i reuneix les mateixes condicions que Mart. I cada any a partir del novembre hi pugen a fer-hi experiments!
Bolívia. Salar de Uyuni.
No vam poder resistir la temptació.... Tantes agències oferint-ho, tantes bones paraules, que al final hi vam anar. La veritat, es que val molt la pena! El viatge és molt pesat, penseu que en total van ser 4 dies de viatge (anada i tornada!), però passes per llocs molt espectaculars com els géisers de "Sol de Mañana", que pot ser flipes més que en els dels géisers del Tatio, i les diferents llacunes de colors (Blanca, verda, vermella...).
Vam dormir pel camí en poblets bolivians que semblaven fantasmes, on només hi habitaven nens i llames.... Vam dormir en un hotel fet de sal.... Vam veure milions de vicunyes, xululos i vizcaches,... i al final una extensió impresionant blanca! Només amb algunes petites illes marrons plenes de cactus!
Realment és un espectacle! Impresionant!
A més vam parar alguns pobles i a Uyuni, i els preus són baratíssims! Un completo (no penseu malament!) val només dos bolivians! I penseu que un euro són quasi 7 bolivians. I et prometo que no pots menjar més de dos completos!
Vam dormir pel camí en poblets bolivians que semblaven fantasmes, on només hi habitaven nens i llames.... Vam dormir en un hotel fet de sal.... Vam veure milions de vicunyes, xululos i vizcaches,... i al final una extensió impresionant blanca! Només amb algunes petites illes marrons plenes de cactus!
Realment és un espectacle! Impresionant!
A més vam parar alguns pobles i a Uyuni, i els preus són baratíssims! Un completo (no penseu malament!) val només dos bolivians! I penseu que un euro són quasi 7 bolivians. I et prometo que no pots menjar més de dos completos!
divendres, 6 de juliol del 2007
El volcà Láscar (5.600 m)
Ens vam aixecar molt de matí, ens vam abrigar un munt, i vam marxar cap al volcà. Vam parar a esmorçar a una laguna congelada, i una hora més de carro i vam començar a pujar.
La Marta es va morir, a l'alçada de 5.100 metres, tenia mal de cap, vomitera, mareig, etc... I vam fer mitja volta. Al final la Marta va acabar respirant oxigen amb mascara! Us aconsello que veieu la foto!
Tranquils! Ara ja es trobo bé! Però em penso que no pujarà mai més a una muntanya!
La Marta es va morir, a l'alçada de 5.100 metres, tenia mal de cap, vomitera, mareig, etc... I vam fer mitja volta. Al final la Marta va acabar respirant oxigen amb mascara! Us aconsello que veieu la foto!
Tranquils! Ara ja es trobo bé! Però em penso que no pujarà mai més a una muntanya!
Valle de la Luna
Ens vam aixecar tard, i vam agafar unes bicis. I com dos valents vam atravessar el desert fins al Valle de la Luna. La veritat és que és una experiència increible. Vas en bici per unes carreteres i unes pistes tot sol. Només en un moment concret ens vam creuar amb 10 minibusos que feien el tour.
Primer vam anar fins a les coves Chulacao, que... I desprès vam anar fins al valle de la Luna on hi ha la "gran duna" d'uns 100 metres de desnivell. Un bon esforç!
Vam veure la posta de sol, i vam tornar de nit pel desert tots dos solets! Quina por!
Primer vam anar fins a les coves Chulacao, que... I desprès vam anar fins al valle de la Luna on hi ha la "gran duna" d'uns 100 metres de desnivell. Un bon esforç!
Vam veure la posta de sol, i vam tornar de nit pel desert tots dos solets! Quina por!
dijous, 5 de juliol del 2007
Salar de Atacama
A la tarda vam anar amb un tour regular a veure el poble de Toconao, el valle de Jerte i el Salar de Atacama.
La veritat és que el nostre interès era el Salar de Atacama. El més interessant van ser els flamencs que hi habiten, i la posta de sol, ja que el salar és impressionant, però no ens va acabar de sorprendre!
Demà anem en bici al valle de la Luna enmig del desert!
La veritat és que el nostre interès era el Salar de Atacama. El més interessant van ser els flamencs que hi habiten, i la posta de sol, ja que el salar és impressionant, però no ens va acabar de sorprendre!
Demà anem en bici al valle de la Luna enmig del desert!
Salar de Tara
Hola família!
Hem estat durant dos dies fent un trekking d'aclimatació al salar de Tara. El paisatge era molt lindo! Plé de llames, vicunyes, xululos, i altres animals. Estàvem a 4.400 metres, només nosaltres dos, i els dos guies (argentí i xilè).
Vam intentar completar el trekking que pujava a unes "catedrales", però la Marta va tenir un atac de mal d'alçada brutal. Tenia molt mal de cap i mal estar.
Al vespre vam veure la posta de sol i les estrelles. Penseu que aquest és el lloc més clar de la terra per veure estrelles! Ja us podeu imaginar quina imatge vam veure!.
La nit va ser dura, entre la dificultat en respirar i la fred, i es va fer llarga!
I l'endemà vam baixar cap a San Pedro, tot passant per dos ports de muntanya de 4808 m (com el Montblanc) i 4750 m.
Ens veiem!
Hem estat durant dos dies fent un trekking d'aclimatació al salar de Tara. El paisatge era molt lindo! Plé de llames, vicunyes, xululos, i altres animals. Estàvem a 4.400 metres, només nosaltres dos, i els dos guies (argentí i xilè).
Vam intentar completar el trekking que pujava a unes "catedrales", però la Marta va tenir un atac de mal d'alçada brutal. Tenia molt mal de cap i mal estar.
Al vespre vam veure la posta de sol i les estrelles. Penseu que aquest és el lloc més clar de la terra per veure estrelles! Ja us podeu imaginar quina imatge vam veure!.
La nit va ser dura, entre la dificultat en respirar i la fred, i es va fer llarga!
I l'endemà vam baixar cap a San Pedro, tot passant per dos ports de muntanya de 4808 m (com el Montblanc) i 4750 m.
Ens veiem!
dilluns, 2 de juliol del 2007
Geisers del Tatío
Alo! Como le fué? No más les cuento que ya estuvimos en los geiseres del tatío. Chucha! Que frío! Cachaisteís? Com podeu veure ja ens hem integrat el país!
Avui ens hem llevat aviat, molt aviat. A les 4 h del matí ens han passat a recollir... No és veritat, han arribat a les 4:40 h. I aquí fa tanta fred!
Hem pujat en un microbus fins als 4.300 metres, en mig de la neu! Hem aparegut en un camp de geisers, on cardava tanta i tanta fred! Hem bollit uns ous en un geiser, hem fet mil fotos, però no les podem pujar fins d'aquí uns dies ja que les línees en aquest poble són de 54 kbps i és una odíssea!
La veritat és que sembla que hagis anat a l'infern, tot plé de fumaroles i emanacions! El fred ajudava bastant, estaven a uns 15 graus sota zero!
Demà marxem a fer un trekking al salar de Tara, on hi dormirem! Ja estem tremolant de por! També està a 4.300 metres!
Ens veiem!
Avui ens hem llevat aviat, molt aviat. A les 4 h del matí ens han passat a recollir... No és veritat, han arribat a les 4:40 h. I aquí fa tanta fred!
Hem pujat en un microbus fins als 4.300 metres, en mig de la neu! Hem aparegut en un camp de geisers, on cardava tanta i tanta fred! Hem bollit uns ous en un geiser, hem fet mil fotos, però no les podem pujar fins d'aquí uns dies ja que les línees en aquest poble són de 54 kbps i és una odíssea!
La veritat és que sembla que hagis anat a l'infern, tot plé de fumaroles i emanacions! El fred ajudava bastant, estaven a uns 15 graus sota zero!
Demà marxem a fer un trekking al salar de Tara, on hi dormirem! Ja estem tremolant de por! També està a 4.300 metres!
Ens veiem!
diumenge, 1 de juliol del 2007
Trekking pel valle de la Muerte
Ja som al segon dia! Aquest mati tornava a fer un fred que pela, pero ens hem vestit (la Marta no s'ha dutxat!), i a fer un trekking de 4 horetes! Hem pujat fins a las Cornisas on hem vist unes vistes impressionants del valle de la Muerte i dels Andes, amb el Licancabur a primer terme.
El valle de la Muerte es com unes grans dunes de sorra, on hi ha forca gent jove fent sandboard, que vindria a ser com snowboard pero amb sorra i sense remuntadors.
Quan puguem penjarem les fotos al nostre photolog http://picasaweb.google.com/reparacionesmanolo
Ens veiem!
El valle de la Muerte es com unes grans dunes de sorra, on hi ha forca gent jove fent sandboard, que vindria a ser com snowboard pero amb sorra i sense remuntadors.
Quan puguem penjarem les fotos al nostre photolog http://picasaweb.google.com/reparacionesmanolo
Ens veiem!
Ja som a Xile!
Hola! Ja som Xile. Després de 2 dies de viatge hem arribat a San Pedro de Atacama. En total han estat 3 avions (Barna-Madrid, Madrid-Santiago, i Santiago-Antofagasta), un taxi del aeroport a Antofagasta i un bus de 5 hores fins a San Pedro.
Estem en un desert. El clima es bastant bestia, durant el dia es pot anar amb samarreta i per la nit fa tanta fred, que la Marta ha dormit vestida.
Cada dia ens aixequem amb polar, samarretes térmiques, i al migdia ens ho hem de treure tot.
Estem en un desert. El clima es bastant bestia, durant el dia es pot anar amb samarreta i per la nit fa tanta fred, que la Marta ha dormit vestida.
Cada dia ens aixequem amb polar, samarretes térmiques, i al migdia ens ho hem de treure tot.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)