Ahir vam marxar cap a Ogassa, l'Iscle i jo (amb l'Íngrid). La veritat és que vam anar sense haver preparat res. Però ha sortit rodó!
Vaig decidir anar fins a Ogassa per dos motius: m'agrada molt la Serra Cavallera i confiava trobar gent fent esport. I així va ser.
El dissabte vam arribar i com que plovia una mica vam recular fins a Sant Joan per comprar embotit, pa i tomates pel sopar. Al vespre vam fer un tram del carril bici de les mines d'Ogassa i ja vam veure cartells que anunciaven un Duatló pel diumenge.
Vam dormir a la plaça del poble, a uns metres d'un parc infantil, a uns metres d'un bar-cantina, i a uns metres d'on passaria la cursa (per la via verda).
A la nit vam sopar, vam mirar l'ovella Shaun i "Bichos", i a les 11:30 h, vam fer una passejada per fer pixar l'Íngrid i a dormir.
Avui ens hem llevat a les 9 h. (aquesta nit ja he dominat el tema calefacció estacionària). Hem anat a esmorzar a la cantina, 6 € dos pans amb tomata i pernil salat, café amb llet i un cacaolat...Sniff, quins preus! I desprès hem anat a la via verda a esperar els ciclistes. Els he afussellat a fotos: canviant de velocitat, fent escombrats, enquadrant bicis o cares... Espero que tingui alguna foto decent per presentar d'aquí dues setmanes a la fotolliga... Sinó dissabte vinent anirem a fer més fotos (esquiadors a Vallter o vela al port...)
L'Iscle ha flipat amb tantes bicicletes.
Desprès hem anat a veure un corral ple de gallines, unes vaques, uns cavalls, i al final ens hem acostat fins a Camprodon per donar de menjar els ánecs... però han passat de nosaltres.
La veritat és que m'he sentit realitzat com a pare. I crec que l'Iscle també s'ho ha passat bé.
diumenge, 28 de febrer del 2010
dimarts, 9 de febrer del 2010
Ja hem dormit a la furgo
Aquest dissabte vam anar fins al pantà de Sau a fer la nostra primera "experiència". Vam marxar al vespre per qüestions de desorganització i pel fet que així l'Iscle ja es dormiria.
Muntar el llit va ser ràpid. Realment sort que vam comprar una multivan, ja que només vam marxar l'Iscle i en Raül (i un gos, l'Íngrid), i quedava només un lloc més. El principal inconvenient va ser la llargada, encara que la furgo és llarga, la veritat és que els meus 1'77 van cabre encaixonats. O més ben dit els peus em van penjar.
Un altre inconvenient va ser la calefacció estacionària. Feia molt fred a fora, quan vam anar a dormir -3 graus. No sé si jo no sé regular la calefacció o que, però quan escalfava al mínim, viviem als tròpics. Tardava una mica la calefacció, però tot i estar al mínim, feia molta calor. I la veritat és que també fa soroll. Nosaltres no vam tenir cap problema per domir amb el soroll. Al matí quan vaig sortir a fer necessitats vaig comprovar que des de fora la furgo se sent també molt la calefacció.
La Íngrid, el nostre gos, va dormir al seient del conductor, i la veritat és que es va portar força bé.
L'endemà ens vam llevar d'hora. Vam esmorzar a la taula de la multivan vam fer un minivol pel pantà. I vam fer una excursió cap al monestir de Sant Pere de Casserres amb uns amics de Vic.
M'ha agradat l'experiència de la furgo. Encara que he dormit poc. Entre els nervis i tres vegades que l'Iscle es va despertar plorant ja que estàvem a les fosques i no entenia on dormiem. Però esmorzar amb els cingles de Tavertet a la finestra va molar molt!
Muntar el llit va ser ràpid. Realment sort que vam comprar una multivan, ja que només vam marxar l'Iscle i en Raül (i un gos, l'Íngrid), i quedava només un lloc més. El principal inconvenient va ser la llargada, encara que la furgo és llarga, la veritat és que els meus 1'77 van cabre encaixonats. O més ben dit els peus em van penjar.
Un altre inconvenient va ser la calefacció estacionària. Feia molt fred a fora, quan vam anar a dormir -3 graus. No sé si jo no sé regular la calefacció o que, però quan escalfava al mínim, viviem als tròpics. Tardava una mica la calefacció, però tot i estar al mínim, feia molta calor. I la veritat és que també fa soroll. Nosaltres no vam tenir cap problema per domir amb el soroll. Al matí quan vaig sortir a fer necessitats vaig comprovar que des de fora la furgo se sent també molt la calefacció.
La Íngrid, el nostre gos, va dormir al seient del conductor, i la veritat és que es va portar força bé.
L'endemà ens vam llevar d'hora. Vam esmorzar a la taula de la multivan vam fer un minivol pel pantà. I vam fer una excursió cap al monestir de Sant Pere de Casserres amb uns amics de Vic.
M'ha agradat l'experiència de la furgo. Encara que he dormit poc. Entre els nervis i tres vegades que l'Iscle es va despertar plorant ja que estàvem a les fosques i no entenia on dormiem. Però esmorzar amb els cingles de Tavertet a la finestra va molar molt!
dimarts, 2 de febrer del 2010
Planejant la primera ruta en furgo
Segons les votacions del blog ha guanyat l'opció d'anar a la Bretanya francesa. En principi marxarem el diumenge a dijous de setmana santa.
Com que ens fa por que l'Iscle no aguanti moltes hores en furgo, hem decidit marxar la matinada del dissabte, aprofitant la son.
La idea seria marxar el dissabte a la nit fins a la Rochelle. Unes set hores. Esmorzar i visitar el poble. Fer una becaina amb el nen al migdia, i arribar-nos tranquilament fins a Saint-Nazaire.
El dilluns visitariem Saint-Nazaire i fariem camí fins a Brest. El total d'hores seria de 3 en total.
El dimarts aniriem de Brest fins a Saint Malo. El total d'hores seria de 3 hores.
El dimecres aniriem de Saint Malo fins a Nantes.
I el dijous a la matinada fariem camí fins a casa.
La veritat és que potser és una mica just. Sobretot ens fa por la pujada i la baixada. Així, que qui sap si no seria una bona opció que la Marta i l'Iscle anessin amb Ryanair fins a Paris i en Raül els recollís.
Ja ho anirem madurant.
Enllaç a la ruta
Com que ens fa por que l'Iscle no aguanti moltes hores en furgo, hem decidit marxar la matinada del dissabte, aprofitant la son.
La idea seria marxar el dissabte a la nit fins a la Rochelle. Unes set hores. Esmorzar i visitar el poble. Fer una becaina amb el nen al migdia, i arribar-nos tranquilament fins a Saint-Nazaire.
El dilluns visitariem Saint-Nazaire i fariem camí fins a Brest. El total d'hores seria de 3 en total.
El dimarts aniriem de Brest fins a Saint Malo. El total d'hores seria de 3 hores.
El dimecres aniriem de Saint Malo fins a Nantes.
I el dijous a la matinada fariem camí fins a casa.
La veritat és que potser és una mica just. Sobretot ens fa por la pujada i la baixada. Així, que qui sap si no seria una bona opció que la Marta i l'Iscle anessin amb Ryanair fins a Paris i en Raül els recollís.
Ja ho anirem madurant.
Enllaç a la ruta
Subscriure's a:
Missatges (Atom)