dijous, 8 d’abril del 2010

Els castells del Loira by furgo


Distància total: 2.100 km Dies: 5 Despesa total: 300 €: 170 € en benzina, 30 € en peatges, 12,5 € en càmping, 60 € en entrades. Temps: Pluja, vent i molt fred


Al final no vam anar a Bretanya. Eren massa km i a més teniem menys dies.
Així que vam decidir anar fins als castells del Loira.
El diumenge vam marxar, però menys d'hora del que esperàvem. Ens vam adormir, i a sobre van canviar la hora.
Vam parar a un poble que es deia La Canourgue. Un poble ple de canalets d'aigua. I ja vam descobrir una constant del viatge: a França fa molt de fred. Desprès de dinar, vam continuar i uns km abans de Clermont-Ferran ens vam trobar amb en Roger que anava a Paris a fer una fira, així que vam decidir fer un cafetó. Al final vam arribar fins a Vichy a passar la nit.
Però no ens va acabar de fer el pes dormir al mig de Vichy, i vam anar fins a un poble a deu km (Cognat-Lyon), on hi havia una esglèsia molt xula.
L'endemà vam arribar fins a Bourges, i d'allà al primer castell. La veritat és que es va fer més llarg del planificat. Fins a Bourges, per autopista, va ser el previst en hores. Però un cop abandonada l'autopista, les carreteres franceses són molt lentes (no existeixen les variants del pobles).
La veritat és que el castell de Valençay és guapo... però no tant guapo com ens esperàvem. Està enmig del poble i és petit. Però a canvi hi ha una zona de jocs pels nens, així com un laberint, i un petit racó amb animals pels nens (cabres, xais, gallines...)
A la tarda ens vam acostar fins a Amboise. Allà vam visitar el castell, i una mica la ciutat. La veritat és que el castell, que està enfilat dalt d'una muntanya enmig de la ciutat és més guapo.
Un cop visitat el castell, i la ciutat, i tot el tema de Leonardo da Vinci, ens vam adonar que ens haviem oblidat un castell important. Així que mitja volta a veure'l.
Vam arribar a quarts de 6. I ja tancaven. Així que vam passar-hi la nit, i ho vam fer amb un càmping, per poder-nos dutxar. 12 € per tot. Va ser el primer dia que vam obrir el sostre. La veritat sopar amb el sostre obert és més còmode.
L'endemà va ploure i va fer vent, i junt amb el fred que ja feia els dies anteriors va fer que el haguèssim d'estar tancats molta estona a la furgo.
El castell de Clemenceau estava en obres però tot i amb això, era segurament el castell que més semblava el que estàvem esperant.
Desprès vam anar fins a... Per acabar

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada