Hola família! Ja he arribat a Dinamarca. He estat perdut durant un dia! No he entés els lletreros, no he entés com anaven els carrils, no he entés res... Fins que he arribat al camping de Auring.
Per cert Marc, ha passat,... Jo sempre em reia de les teves preparacions abans d´embarcar la bici a l´avió... I he arribat a tres dents del plat torsades cap endins, només podia anar amb el plat 1 (petit) i el 3 (gran) i amb poques combinacions... Un plaer! Al final he trobat un mecanic "apanao" que a cops de martell ho ha solventat.
La veritat és que com diuen els grans, no us creieu tot el que us diuen... Dinamarca no és el paradís de les bicis. Ni es pla, ni tot són carrils bici (com Holanda o Finlandia), ... A més és tot verd, si, pero no trobes aigua enlloc, ni als supers... En principi l´aigua de les cases es tant bona que per que comprar-ne? Pero qui pensa en els soferts ciclistes que no troben fonts, i que després de 5 cerveses volen aigua?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada