Avui m´he mort, no ha estat el trajecte més llarg,... pero quasi tota la ruta ha estat per pista o caminets, i s´han anat sumant pujades i baixades... Pero el paisatge ha sigut espectacular!
He estat quasi tot el dia buscant aigua, i quan ja estava quasi deshidratat he arribat a un poble, com tants altres (n´hi ha un cada 3 km, pero no hi ha res, ni botigues ni gent), que es devia dir Åtælling, o Ørhönberg, o Pållingæssø,... I que era la festa de l´esport! Hi havia 2 paios en bici, dues nenes que devien corre, i jo. Quan m´han vist arribar m´han comensat a regalar begudes isotoniques, i a dir-me Hei! i a riure... Són simpatics els danesos, llástima que només diuen hei!, a partir d´aquí la conversa és limita a somriures....
Les begudes isotóniques eren horroroses! Els he llansat, no es podien ni veure, i a més m´han deixat pringats els guants!
Al final he arribat a Hov, facil d´escriure, un suplici per pronunciar-lo!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada